A la vasta quietud del pensament oriental, l’ésser humà no és un fragment aïllat de l’univers, sinó un mirall de les seves dinàmiques més subtils. La pràctica del Taiji Qigong ens ensenya que posseïm al nostre interior tres joies inestimables, conegudes tradicionalment com Els Tres Tresors (San Bao): Jing, Qi i Shen.

Lluny de ser mers conceptes abstractes, aquests tresors tracen el mapa d’un viatge alquímic que transforma la matèria densa en llum pura, unint la terra que trepitgem amb el cel que ens aixopluga.

Jing és l´essència que construeix el cos, els ossos, els òrgans per a la nostra supervivència. S’assenta i desenvolupa als nostres ronyons, que contenen l’aigua, l’origen de la vida. El Jing és un tresor ocult que ha de ser cuidat, guardat, el consum excessiu impedeix que es regeneri i afecta la nostra vida a través de pors i indecisions. Un Jing robust permet construir un temple al nostre interior, fort i arrelat és el motor de la nostra vitalitat.

Qi, l’energia vital que circula per la sang gràcies a l’impuls de la respiració i dels aliments, s’instal·la al pit acollint la vida a través de cada inspiració, agraint a la Terra la seva generositat per donar-nos els aliments i inclinant-nos davant de tots els éssers, plantes, mars i muntanyes. El nostre cor s’harmonitza amb l’exterior, amb gratitud, alegria i compassió.

Shen, la consciència que il·lumina l’enteniment, la saviesa sorgeix, la intenció i l’acció són determinants, amb claredat, sense preocupacions. Els passos a la vida esdevenen serens. La serenitat és la base que sustenta els Tres Tresors i el Shen ho manifesta, ja que els pensaments excessius inquieten l’esperit de la ment. Les preocupacions pel futur, la tristesa i la culpa del passat, enfosqueixen la claredat de la ment. En canvi, la consciència es torna com un mar cristal·lí quan s’assenten, a través de la calma, els pensaments agitats.

Els tres tresors equilibren la nostra vida

Energia, joia, visió

L’energia, la joia i la visió clara, que ens ofereixen cadascun d’aquests tres tresors, estan estretament comunicats entre si, i s’hi influeixen. Quan hi ha excés de preocupació, el sistema d’alarma s’activa, la roda de l’estrès s’accelera, consumeix la nostra vitalitat, les emocions s’agiten oblidant-nos de ser compassius amb nosaltres mateixos i amb els altres, la rumiació inquieta la ment alimentant novament el sistema d’alerta.

Però quan oferim una pausa i col·loquem les nostres mans per sota de la zona del melic, estem connectant amb la zona del Dantian inferior, tornem a la nostra essència. Del centre del pit la respiració baixa a les nostres mans. El cor de nou s’obre, expressant allò que som en relació amb el món. La ment segueix el recorregut de la respiració, amb el temps els pensaments s’asserenen, la saviesa emergeix comprenent el ritme de la vida.

Així, en aturar el pas i tornar al centre, el mapa dispers de l’ésser recobra la seva unitat. No som fragments trencats intentant encaixar al món; som temples habitats per la força de la Terra, el batec del Cor i la llum del Cel. Conrear els Tres Tresors és, en última instància, aprendre a dansar en el present: amb els peus ferms a la terra del món, el pit obert a la vida que ens envolta i la mirada clara, reflectint l’ordre subtil i el fluir constant de l’univers.

Àsia Salut, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.

Avui comencem un nou any. Ens despertem amb la sensació d’un nou matí, que alguna cosa nova està per venir. El cel avui és blau, m’alegra que faci sol, és com l’auguri del canvi, d’allò renovat. En la nostra ment sorgeix el pensament: “Com serà aquest any?” i hi posem l’esperança que sigui bo, que ens porti allò que ens faci bé.

Per acomiadar l’any, vam realitzar la meditació “Deixar anar per rebre”, que ens va endinsar en el fet de deixar anar i en la confiança que allò que ha de venir serà per al nostre creixement i aprenentatge.

Confiar implica, en aquest sentit, caminar amb seguretat més enllà de la incertesa, i aprendre a gestionar la por que ens acompanya en cada pas que fem, sense saber què passarà en el moment següent.

Ens ajuda parlar-nos a nosaltres mateixos amb frases amables, que puguin estar plenes d’intenció i motivació:

Que pugui estar bé amb allò que es presenti

Que allò que es presenti trobi el meu cor obert

Que pugui acollir-ho amb acceptació i tendresa

Que pugui retornar-ho al món transformat en llum

Potser així, aconseguirem transformar la confiança en fe, una fe en la vida i obrir-nos a la seva bellesa. Fe en que podem canviar, malgrat sentir de vegades que fracassem, que no som prou bons per als altres o per a nosaltres mateixos. Que l’enuig que ara sentim el dissoldrà la fe en la bellesa del món.

“Que allò que estigui per venir ens trobi amb el cor obert.”

Amb gratitud

Àngel Rubí

Si vols conèixer i aprofundir més, vina als Tallers d’Introducció al Taiji Qigong Meditatiu.

El Tai-txi Qigong és una Meditació en moviment. L’atenció concentrada en els processos interns, però sense esforç, lliure. És tot un aprenentatge, deixar anar, harmonitzar-se amb allò que passa en aquest moment, expressar l’acció justa en el moment adequat. L’equilibri en la postura, la flexibilitat i la força interna són abraçats per l’Atenció Plena.

A cada acció, el nostre interior està suau i pacífic. Trobar la quietud a través del moviment és propi de la Meditació. Cada pas, cada gest, amb una intenció, sense esgotar la nostra energia.

El Tai-txi és lliure i s’harmonitza amb la naturalesa, d’on és el seu origen. En aquesta harmonia reequilibra el fluir del Qi al nostre organisme, el Yin i el Yang es succeeixen sense conflicte.

Durant el taller de Tai-txi Qigong Meditatiu veurem:

– Introducció al pensament clàssic Taoista i Budista que envolta la pràctica.

– Els principis de l’Atenció Plena en el moviment.

– Exploració dels moviments de Tai-txi Qigong amb una ment meditativa.

– Pràctica de Meditació en quietud.

Totes les persones, independentment del nivell.
Desitgem que aquest taller sigui per a tu un lloc de trobada i descobriment

A l’article anterior vaig fer referència a la importància de la pausa. És el primer pas a fer, encara que li precedeix la intenció de fer-la.

D’on surt aquesta intenció, és una gran pregunta. Potser vingui d’aquella veu interna que encara que no l’escoltem ens impulsa a fer un canvi, un canvi no conscient que el cos clama perquè se l’escolti.

En finalitzar els cursos de Mindfulness i Qigong per a la reducció de l’estrès que imparteixo per al personal sanitari, els assistents comenten que s’emporten haver descobert que necessiten dedicar-se més temps per a si mateixos, altres expressen el desig de poder realitzar-lo i mantenir-lo i hi ha qui comparteix que ha observat com estava el seu sistema nerviós d’alterat…

Aquest impuls que emergeix a la consciència i que ens anima a atendre allò que ens dol, per canviar-ho o curar-ho, prové d’un lloc de silenci i de quietud que ens pertany però que hem oblidat de com comunicar-nos-hi.

Jack Kornfield comenta que “La veritable tasca de la vida espiritual no es troba en llocs llunyans o estranys estats de consciència: és aquí, al present”.

Aquest present ocupa un lloc de silenci on poder escoltar profundament allò que ens passa.

A les pràctiques taoistes, el tai-txi és un camí que convida a percebre la quietud a través del moviment, una quietud que ens desvetlla els meravellosos misteris del canvi i la transformació del Yin i el Yang, convidant-nos a tornar a l’origen, a tornar al TAO.

Realment no hi ha misteri, tot prové d’un lloc de silenci que conté tot allò que som, un pas, un gest, revela en el dia a dia el nostre estat mental, el nostre estat de connexió amb nosaltres, la relació que establim amb l’altre, amb el nostre entorn.

Aquest silenci, obre les seves portes a acceptar-nos tal com som, sense jutjar-nos, per la qual cosa no es tracta de ser diferents, sinó de sentir-nos connectats amb els que som realment i per això cal un retorn al silenci, que pot ser descobrirem com el Tao i que només es desplega en el moment present.

Àngel Rubí