Recentment estan sortint notícies sobre la intenció del Govern espanyol a retirar les Medicines Tradicionals i altres teràpies complementàries dels centres de salut, al·legant que no tenen proves científiques i per tant poden suposar un engany i un perjudici per a la salut dels pacients.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), reconeix la historicitat de la medicina tradicional xinesa, l’Ayurveda i el Ioga de l’Índia i el Shiatsu a Japó entre altres, com a part de la cultura de la salut i aportació social a la cura i manteniment de la salut. Negar això és negar la cultura i l’experiència d’aquests països per altra banda mil·lenària.

El 19 agost de 2015, la qual era en aquell temps la directora general de l’Organització Mundial de la Salut, la Dra. Margaret Chan en la seva al·locució d’obertura pronunciada al Fòrum Internacional sobre medicina tradicional xinesa, a la Regió Administrativa Especial de Macau , va dir al respecte:

«La medicina moderna i la medicina tradicional realitzen singulars contribucions a la salut, però totes dues tenen, així mateix, límits i imperfeccions que els són pròpies. Els països, especialment en el món en desenvolupament, utilitzen sàviament el millor d’ambdós enfocaments en forma acuradament integrada i regulada.

La medicina tradicional té molt a oferir, especialment com a contribució a l’atenció primària de la salut ia la consecució de la meta d’una cobertura universal, i molt especialment en un període en què les malalties cròniques no transmissibles han superat a les malalties infeccioses com la principal causa de morts del món ….

… En alguns sistemes de medicina tradicional, com el de la medicina tradicional xinesa i el sistema Ayurveda, les arrels històriques es troben a l’Índia, les pràctiques tradicionals estan recolzades per la saviesa i l’experiència adquirides al llarg de segles.

… És inqüestionable que aquesta modalitat d’atenció mitiga els patiments, tracta moltes afeccions comuns, redueix el patiment i alleuja el dolor. A més redueix la congestió a les clíniques i sales d’urgència provocat per l’afluència a les mateixes de persones que pateixen afeccions i malalties lleus «

Així mateix l’OMS té desenvolupada una Estratègia sobre medicina tradicional 2014-2023

«La medicina tradicional és una part important i sovint subestimada dels serveis de salut. En alguns països, la medicina tradicional o medicina no convencional sol denominar-se medicina complementària. Històricament, la medicina tradicional s’ha utilitzat per mantenir la salut, i prevenir i tractar malalties, en particular malalties cròniques.

L’estratègia de l’OMS sobre medicina tradicional 2014-2023 es va desenvolupar en resposta a la resolució de l’Assemblea Mundial de la Salut sobre medicina tradicional (WHA62.13). Els objectius de l’estratègia consisteixen en donar suport als estats membres per tal que:

• aprofitin la contribució potencial de l’MTX a la salut, el benestar i l’atenció de salut centrada en les persones;
• i promoguin la utilització segura i eficaç de la MTX a través de la reglamentació i la investigació, així com mitjançant la incorporació de productes, professionals i pràctiques en els sistemes de salut, segons sigui procedent«

Us recomanem que llegiu els articles complets en els següents enllaços que són la mateixa web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (World Health Organitation -WHO)

http://www.who.int/dg/speeches/2015/traditional-medicine/es/

http://www.who.int/topics/traditional_medicine/WHO-strategy/es/

Àsia Salut, per a la divulgació de les Arts Saludables d’Àsia.

La entrada MEDICINA TRADICIONAL A L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT (OMS) se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

La Medicina Tradicional Xinesa (MTX) considera la malaltia com un desequilibri del yin i el yang dins del nostre organisme. Aquest desequilibri pot estar ocasionat per tres motius: causes externes, causes internes i causes diverses. Les causes externes les refereix com energies perverses i les classifica en sis: el vent, el fred, la calor, la humitat, la sequedat i el foc. Les causes internes, són bàsicament les emocions, que s’anomenen les 7 passions, i en tercer lloc, hi ha una energia externa anomenada Liqi que són els virus i els bacteris i per descomptat altres factors com poden ser accidents, traumatismes, etc.

Per fer front a tots aquests elements i energies perverses, que poden desequilibrar el nostre organisme i produir malalties, hem de tenir un bon sistema defensiu. Aquest sistema defensiu es denomina Wei Qi i la seva formació depèn bàsicament de l’estil de vida que portem, així com l’alimentació i l’aire que respirem, que com més sa millor. A més és important la pràctica regular d’exercici, prioritàriament el Qigong.

El Wei Qi és un tipus de Qi (energia) que recorre la nostra pell, impedint el pas de les energies perverses al nostre organisme. Si el nostre Wei Qi és fort tindrem més possibilitats de no emmalaltir, si per contra nostre Wei Qi és feble, la malaltia penetrarà a través de la pell i pot arribar als òrgans interns.

El Wei Qi realitza un circuit diari i nocturn de 25 voltes respectivament. Pel dia circula per l’espai que hi ha entre la pell i els músculs, pels meridians yang i a la nit s’interna i recorre els meridians yin per reparar els òrgans interns, per aquest motiu és tan important respectar les hores de son.

Les energies perverses ataquen primer a la part més externa del nostre organisme, la pell, lògicament la part més vulnerable, ja que està en contacte amb l’exterior. La pell, en MTX, depèn de l’òrgan del Pulmó.

El Pulmó és considerat per la medicina tradicional xinesa com l’encarregat de defensar l’organisme dels atacs externs, així com de mantenir la temperatura corporal, a través del control dels porus. Si al nostre organisme hi ha excés de calor, obre els porus per baixar la temperatura a través de la sudoració, si per contra hi fred intern, el pulmó tancarà els porus per evitar la pèrdua de calor.

És important que siguem conscients que la nostra salut depèn en gran mesura de nosaltres. Ajudem el nostre organisme i al nostre Wei Qi en la seva tasca.

Asia Salut, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.

Formació de Qigong

La entrada Wei Qi, la nostra energia defensiva davant la malaltia. se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

La entrada I Cicle de Conferències. Salut i Emocions. ASIA SALUD se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

6,7 i 8 d’abril 2018

Aquests dies vam estar a La Bartra una casa rural a les muntanyes de Prades, on la natura ens ofereix un bell escenari. Practiquem Taiji Qigong i Meditació. Vam tenir un deliciós menjar vegetarià i espais de temps lliure per passejar i compartir entre nosaltres. Són dates que anuncien la primavera, l’energia s’expandeix, tot creix i floreix.

Realitzem Qigong per reforçar l’Energia dels Cinc Òrgans. Sistema creat per la Mestra Ke Wen, per harmonitzar l’energia del cos i cultivar la ment i l’esperit.

També practiquem Baduanjin o de les 8 Joies. cèlebre sistema de Qigong per a la Salut practicat per milers de persones a tot el món. És un sistema molt eficaç per al manteniment de la salut, en el qual s’alternen la coordinació de suaus moviments amb estiraments i la tonificació de músculs i tendons, mantenint així el nostre cos àgil i flexible.

Combinem el moviment amb la quietud de la Meditació percebent el Qi equilibrant el Yin i el Yang, cos i ment. Ens preparem així per gaudir plenament de la nova estació de la primavera.

El retir va ser conduït per

 Angel Rubí, professor de Taiji Qigong i Meditació.Terapeuta de Shiatsu Zen. Membre fundador d’Àsia Salut, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.

María Giménez Luján, Professora de Qigong. Especialista en teràpies alternatives orientals. Cofundadora del Club esportiu Wushu Parets del Vallès i Chinkung Holístico.

Asia Salud

La entrada Taiji Qigong a la Natura. 6-8 abril 2018 se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

El 29 de setembre se celebra el Dia Mundial del Cor, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre el que suposa la primera causa de mort al món a dia d’avui, segons la World Heart Federation. El lema aquest any 2017 és « comparteix el teu poder </ em>» i ens convida a compartir amb els altres aquells hàbits saludables aparentment petits però amb grans beneficis per a la salut del nostre cor.

Des d’Asia Salud ens unim a aquest lema i volem compartir que cuidem el nostre cor amb la pràctica del Qigong.

Hi ha investigacions científiques que recolzen l’efecte positiu del Qigong en la nostra salut cardiovascular i us presentem una d’elles.

Es tracta d’una investigació els resultats van ser publicats en 2015 i es va realitzar a la Universitat Nacional de Taipei d’Infermeria i Ciències de la Salut (Taiwan). El seu objectiu era estudiar els efectes d’un entrenament de vuit exercicis de Qigong durant 12 setmanes sobre la freqüència cardíaca i la resposta vasomotora perifèrica en un grup de persones de mitjana edat i gent gran. Es van comparar dos grups: un experimental amb 47 persones que van realitzar 30 minuts dels exercicis de Qigong, tres vegades per setmana durant 12 setmanes i el grup de control amb 30 persones que seguien les seves activitats quotidianes. Finalitzat el temps d’estudi proposat, es va trobar que comparat amb el grup de control, el grup experimental va millorar significativament la seva freqüència cardíaca i la resposta vasomotora perifèrica (millora del flux sanguini). Això va portar als investigadors a concloure que el Qigong és una pràctica efectiva per prevenir malalties cardiovasculars.

Així que, cuidem el nostre cor, practicant Qigong!

Extret de l’article original: Mei-Ying Chang. Qigong Effects on Heart Rate Variability and Peripheral Vasomotor. Western Journal of Nursing Research 2015, Vol. 37(11) 1383–1403

Asia Salud, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.

La entrada Qigong amb el Dia Mundial del Cor se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

Article: Qigong per a la Hipertensió. Una Revisió Sistemàtica.

La hipertensió avui dia és una afecció comú entre la població general i és un dels factors de risc més importants per a la malaltia cardiovascular i l’ictus a tot el món.

Aconseguir controlar la pressió arterial en els pacients hipertensos sovint requereix múltiples medicaments i ajustar dosi. Les directrius sobre hipertensió publicades pel Vuitè Comitè Nacional Conjunt (JNC 8) reflecteixen un enfocament basat en l’evidència en recomanar un règim terapèutic que inclogui una dieta saludable, control de pes, exercici regular i teràpia antihipertensiva inicial i complementària apropiada. S’ha posat de manifest un renovat interès en els enfocaments de la medicina complementària i alternativa per reduir la pressió arterial, en part perquè les taxes de control de la hipertensió segueixen sent baixes tot i el vast armament dels agents antihipertensius disponibles per als metges.

En aquest sentit, cada vegada hi ha més estudis que diuen que el Qigong pot beneficiar els pacients hipertensos, però aquests estudis es troben en els límits de la rigorositat científica. A causa d’això, per als professionals de la salut, la conveniència de recomanar el Qigong com una teràpia eficaç per a la hipertensió segueix sent poc clara.

L’estudi que presenten aquests autors té com a objectiu minimitzar el biaix i proporcionar resultats més fiables mitjançant l’ús de mètodes explícits i sistemàtics. Per determinar si el Qigong beneficia de forma segura als pacients hipertensos, es va realitzar una revisió sistemàtica i una metaanàlisi dels Estudis aleatoritzats del Qigong per a la hipertensió. El propòsit d’aquesta revisió (metanàlisi) va ser avaluar l’eficàcia i la seguretat de la pràctica del Qigong per a la hipertensió.

Els autors van realitzar una recerca sistemàtica de la literatura en set bases de dades fins a abril de 2014, incloent la Biblioteca Cochrane, EMBASE, PubMed, Chinese Scientific Journal Database, Chinese Biomedical base de dades de Literatura, base de dades de Wanfang i infraestructura nacional d’ coneixement de la Xina. Es van identificar assaigs controlats aleatoris de Qigong com a teràpia única (monoteràpia) o Qigong com a teràpia complementària (adjuvant) amb fàrmacs antihipertensius, comparats amb pacients 1) que no rebien cap intervenció, 2) que realitzaven exercici regular o 3) que prenien fàrmacs antihipertensius per la hipertensió.

Vint assaigs amb 2.349 pacients hipertensos es van incloure en la metanàlisi. El risc de biaix va ser generalment alt encara que acceptable.

Els resultats de la revisió i metanàlisi van ser els següents:

1.- Comparat amb aquells pacients que no rebien cap tractament, el Qigong va reduir significativament la pressió arterial sistòlica (PAS o coneguda com la pressió màxima) així com la pressió arterial diastòlica (PAD o coneguda com pressió mínima)

2.- En canvi el Qigong va tenir menor efecte que els que realitzaven exercici en la disminució de la PAS (màxima), però no hi va haver diferència significativa entre els efectes del Qigong i l’exercici regular sobre la PAD (mínima).

3.- En comparació amb els fàrmacs antihipertensius, el qigong va produir una reducció clínicament significativa però no estadísticament significativa en la PAS (màxima), però va semblar ser més eficaç en la reducció de la PAD (mínima).

4.- La combinació de la pràctica de Qigong més els fàrmacs antihipertensius van reduir significativament tant la PAS com PAD, en comparació amb fàrmacs antihipertensius sols.

En conclusió els autors suggereixen que el Qigong és una teràpia eficaç per a la hipertensió. No obstant això, es requereixen assajos aleatoris controlats més rigorosament dissenyats amb seguiment a llarg termini per confirmar els resultats.

Extret de l’article: Qigong for hypertension: a systematic review. Authors: Xingjiang Xiong, MD, Pengqian Wang, MD, Xiaoke Li, MD, and Yuqing Zhang, MD.

Medicine (Baltimore). 2015 Jan;94(1):e352

 Traducció de l’anglès per:

Ramon Bartolí Solé. Biòleg i Doctor en Medicina i Cirurgia. President d’Asia Salud.

En col·laboració amb Angel Rubí. Professor de Qigong. Membre fundador d’Asia Salud.

Asia Salud, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia

La entrada Article. Qigong per a la Hipertensió. Una Revisió Sistemàtica se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

Per Marta Sués. Diplomada en MTC, Acupuntura i Massatge Tui Na. Professora de Qi Gong Terapèutic

Huang Di va dir:

…”La ràbia fa pujar l’energia, l’alegria la dispersa, l’aflicció la fa més lenta, la por la fa descendir, l’esgotament la marcida i la preocupació la estanca. Quan la ment està tranquil·la i estable, la vitalitat de la vida circula harmoniosament per tot el cos…”

Les emocions afecten el nostre cos i amb això a l’energia dels nostres òrgans. En la teoria de Els 5 Elements de la medicina tradicional xinesa, l’Element Aigua està relacionat amb l’Hivern, època en què estem actualment i la seva energia té tendència al descens entrant al màxim Yin, com quietud interna. La Por pot envair-nos fent que ens aïllem i desconnectem de la vida tornant-nos freds, esquerps i solitaris. Es relaciona amb els Ronyons i els símptomes físics que poden donar-se són:

Dolor lumbar, de genolls, ossos o articulacions

Edemes a les extremitats inferiors

problemes urinaris

Acúfens, problemes d’audició.

El Foc, en contraposició es relaciona amb l’Estiu i l’energia puja arribant al màxim Yang el que es reflecteix al Cor tendim a l’ansietat, agitació, buscant situacions que ens facin sentir vius proporcionant-nos Alegria, ganes de sortir i fer vida social el que pot fer que aquesta energia es dispersi i es perdi minándose la nostra reserva energètica. Els símptomes físics que solen donar-se són:

palpitacions

verborrea

Llagues a la boca

insomni

ansietat

La Fusta, es relaciona amb la Primavera, i el seu moviment energètic és d’expansió, La Ira </ strong> o la Còlera fa que l’energia esclati predominant en la nostra personalitat fent que ens alterem ràpidament per contratemps o obstacles, tornant-nos incapaços de controlar els nostres sentiments. El Fetge és l’òrgan que es veurà més afectat tenint com a símptomes:

Depressió / Impaciència

Sensació de bloqueig

Nus a la gola

visió borrosa

Picor d’ulls

deposicions irregulars

menstruacions irregulars

quists

La Terra, relacionant-se amb el final de l’Estiu, fa que l’energia es condensi i és possible que caiguem en una espiral de pensaments circulars donant massa voltes als nostres problemes i fent que aquests ens atrapin i s’obsessionin. L’excés de concentració mental fa que disminueixi l’energia del Bazo i amb ella la del sistema digestiu i pot ocasionar els següents símptomes:

Augment o pèrdua de pes

distensió abdominal

Somni després de dinar

Debilitat de la carn

Tendència a hematomes

halitosi

salivació

Reflux gastro-esofàgic, acidesa

El Metall, es relaciona amb la Tardor i amb l’inici del descens de l’energia, això fa que ens debilitem i es marceixi el cos. La Tristesa o Enyorança s’apodera de nosaltres el que debilita els nostres Pulmons provocant:

Veu fina i apagada

Tos, esternuts, nas taponat

respiració superficial

asma

calfreds

Patologies de la pell tipus psoriasi

Per a aquesta època d’hivern us donem unes recomanacions generals per a l’element Aigua:

Beure una quantitat suficient de líquids infusions i sucs naturals. L’aigua de mineralització dèbil facilita el bon funcionament del Ronyó. Exercici moderat i constant per afavorir el sistema ossi. Prendre el sol directe amb moderació per permetre una bona reserva de vitamina D. Procurar abrigar perquè no s’instal·li el fred al cos i perjudiqui els ronyons per prevenir lumbàlgies. Procurar descansar entre 7 o 8 hores cada nit promovent un somni reparador i profund ja que la manca de descans consumeix l’energia renal. Protegir les orelles allunyant-nos dels ambients amb soroll o sons excessivament aguts. Procurar treballar tècniques de relaxació que ens ajudin a recuperar la confiança en nosaltres mateixos allunyant la sensació d’inseguretat.

MARTA SUÉS

Més info a Facebook:   Acupuntura Tui Na Qi Gong

jingtai@hotmail.es

La entrada Les Emocions En Els 5 Elements. se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).

L’aigua és l’element que segons la Medicina Tradicional Xinesaa es relaciona amb l’hivern. La seva energia es caracteritza pel fred, la hidratació i el descens (oposat al Foc). Té afinitat amb els ronyons i la bufeta. Regula la fortalesa física i sexual, la distribució de líquids, l’estructura òssia, la medul·la òssia, el cervell, l’aparell reproductor, les glàndules de secreció interna (suprarenals, gònades, tiroides, paratiroides), el cabell i l’oïda.

L’energia de l’hivern és l’adequada pertonificar els ronyons i nodrir el més intern del nostre organisme (Ossos, cervell i medul·la).

 Què hem d’incloure en la nostra dieta durant l’hivern?

 Aliments de naturalesa calenta ccom el blat sarraí, canyella, all, gingebre …

Sabor salat suau amb aliments del mar com algues i peix.

Aliments de color fosc com el sèsam negre, algues, castanyes, azukis…

Aliments que nodreixin la sang com el sèsam negre o l’alfals, petites quantitats de gingebre en brous calents…

Picants calents en petites quantitats, que afavoreixen la circulació i escalfen l’organisme, com el gingebre. Evitar un excés de picant que ens faria suar i provocaria el

efecte contrari al desitjat, baixant la nostra temperatura corporal.

Cereals integrals i llegums com a base de la nostra dieta.

Aliments neutres, que haurien de formar part de la nostra dieta bàsica durant tot l’any:

Arròs, ordi, mill, quinoa, nap, carbassa, mongetes verdes, patates, pastanagues, col, bròquil, coliflor, pèsols, remolatxa, cigrons, llenties, azukis, soja negre, peix blanc, sardines, alga kombu, sèsam, pollastre, oli d’oliva …

Aliments de naturalesa temperada i calenta:

Civada, blat sarraí, porros, ceba, all, fonoll, gingebre, canyella, pebre, castanyes, nous, truita, xai, formatge curat…

Tipus de coccions calentes:

Coccions més llargues amb més foc, més pressió i menys aigua: fregits, estofats, guisats,

forn o graella.

Especies calentes:

All, canyella, clau, gingebre, fonoll o pebre incorporats als nostres plats o en infusió.

Receptes d’hivern:

Cremes de cereals, amanides d’hivern (amb verdures d’arrel cuites), brous, guisats i potatges de llegum amb verdures, consomé d’arrels i algues, creps de blat sarraí …

Per anar assaborint els plats d’hivern us deixem amb una nova recepta que esperem gaudiu.

Per Isa Márquez. Especialista en Dietètica Naturista i Oriental.

Asia Salud

La entrada Alimentació en Hivern se publicó primero en Asia Salud (classes, tallers i seminaris).