Tai Chi

Tai Txi Quan

El Tai Txi Quan, o més conegut com Tai Txi són moviments suaus, lents i precisos que tenen la seva base en les arts marcials. Es va originar tal com el coneixem fa uns 300 anys a la Xina. Variant les seves formes i estils s’ha anat difonent i adaptant entre la població general. Avui dia el Tai Txi es practica com a font de salut. Encara adaptat al món occidental, es continua transmetent el seu origen i el seu pensament filosòfic xinès.

El Tai Txi forma part de les arts internes, això vol dir que es conrea l’esperit intern de la persona, la seva energia i la seva capacitat. A través de moviments suaus i lents es flueix segons els principis del Yin i el Yang.

Es promou i cultiva el Qi (com energia vital), per mentener el Jing (la nostra essència) i equilibrar el Shen, l’esperit de la ment.

El Qi descendeix al Dantien (Centre ubicat uns tres dits per sota del melic) des d’on es concentra i es distribueix per tot el nostre cos.

El moviment sorgeix de la nostra base i de la nostra maluc per projectar-sense exercir força cap a l’exterior.

La base del cos que inclouen els nostres peus i cames està sòlida i arrelada, la del mig (pit, abdomen i maluc) flexible i la superior (espatlles, braços i cap) lleugera.

L’atenció està posada en tot el cos i la nostra mirada segueix el recorregut de les nostres mans.

La respiració és fluida i suau en connexió amb el Dantien.

Hi ha diferents estils de Tai Txi com el Yang, Chen o Wudang. Sent potser el més conegut l’estil Yang que és el més practicat i popular entre la població.

Tot i que cada estil té el seu peculiaritat comparteixen el Tui Shou, o tècnica d’empenta de mans, on els practicants en parelles realitzen exercicis sentint l’energia de l’oponent en l’empenta de mans. Es realitza com un petita lluita entre el Yin i el Yang, a través d’empènyer i rebre sense tensió ni força però sí amb fermesa.

A part de les tècniques de mans, s’utilitzen armes com l’espasa, el sabre, el pal i fins i tot el ventall.

La pràctica de Tai Txi també contempla el Qigong i les postures estàtiques com el Zhan Zuang per al cultiu de l’energia (Qi). Un cop acumulada, el Tai Txi la utilitza per projectar-la en els seus moviments. També inclou la pràctica de la Meditació per a l’equilibri interior i calma mental.

La pràctica de les arts internes no està sotmesa al pensament occidental d’aconseguir objectius a curt termini, sino de fer el camí a través d’una pràctica continuada i perseverant, podríem dir que l’objectiu és practicar i practicar, vivint cada pas, cada instant.

Avui en dia s’ha demostrat els beneficis de la pràctica de les arts internes com el Tai Txi i el Qigong entre els quals es troben, l’enfortiment de cames, agilitat, flexibilitat, concentració, coordinació i calma mental.

asiasalud.com

Chinese (Simplified) Chinese English English French French Italian Italian