A la vasta quietud del pensament oriental, l’ésser humà no és un fragment aïllat de l’univers, sinó un mirall de les seves dinàmiques més subtils. La pràctica del Taiji Qigong ens ensenya que posseïm al nostre interior tres joies inestimables, conegudes tradicionalment com Els Tres Tresors (San Bao): Jing, Qi i Shen.

Lluny de ser mers conceptes abstractes, aquests tresors tracen el mapa d’un viatge alquímic que transforma la matèria densa en llum pura, unint la terra que trepitgem amb el cel que ens aixopluga.

Jing és l´essència que construeix el cos, els ossos, els òrgans per a la nostra supervivència. S’assenta i desenvolupa als nostres ronyons, que contenen l’aigua, l’origen de la vida. El Jing és un tresor ocult que ha de ser cuidat, guardat, el consum excessiu impedeix que es regeneri i afecta la nostra vida a través de pors i indecisions. Un Jing robust permet construir un temple al nostre interior, fort i arrelat és el motor de la nostra vitalitat.

Qi, l’energia vital que circula per la sang gràcies a l’impuls de la respiració i dels aliments, s’instal·la al pit acollint la vida a través de cada inspiració, agraint a la Terra la seva generositat per donar-nos els aliments i inclinant-nos davant de tots els éssers, plantes, mars i muntanyes. El nostre cor s’harmonitza amb l’exterior, amb gratitud, alegria i compassió.

Shen, la consciència que il·lumina l’enteniment, la saviesa sorgeix, la intenció i l’acció són determinants, amb claredat, sense preocupacions. Els passos a la vida esdevenen serens. La serenitat és la base que sustenta els Tres Tresors i el Shen ho manifesta, ja que els pensaments excessius inquieten l’esperit de la ment. Les preocupacions pel futur, la tristesa i la culpa del passat, enfosqueixen la claredat de la ment. En canvi, la consciència es torna com un mar cristal·lí quan s’assenten, a través de la calma, els pensaments agitats.

Els tres tresors equilibren la nostra vida

Energia, joia, visió

L’energia, la joia i la visió clara, que ens ofereixen cadascun d’aquests tres tresors, estan estretament comunicats entre si, i s’hi influeixen. Quan hi ha excés de preocupació, el sistema d’alarma s’activa, la roda de l’estrès s’accelera, consumeix la nostra vitalitat, les emocions s’agiten oblidant-nos de ser compassius amb nosaltres mateixos i amb els altres, la rumiació inquieta la ment alimentant novament el sistema d’alerta.

Però quan oferim una pausa i col·loquem les nostres mans per sota de la zona del melic, estem connectant amb la zona del Dantian inferior, tornem a la nostra essència. Del centre del pit la respiració baixa a les nostres mans. El cor de nou s’obre, expressant allò que som en relació amb el món. La ment segueix el recorregut de la respiració, amb el temps els pensaments s’asserenen, la saviesa emergeix comprenent el ritme de la vida.

Així, en aturar el pas i tornar al centre, el mapa dispers de l’ésser recobra la seva unitat. No som fragments trencats intentant encaixar al món; som temples habitats per la força de la Terra, el batec del Cor i la llum del Cel. Conrear els Tres Tresors és, en última instància, aprendre a dansar en el present: amb els peus ferms a la terra del món, el pit obert a la vida que ens envolta i la mirada clara, reflectint l’ordre subtil i el fluir constant de l’univers.

Àsia Salut, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.