Per primera vegada una investigació mèdica, publicada a la prestigiosa revista Journal Neurophysiology el 2017, ha demostrat científicament que el cervell reacciona de forma diferent al canviar voluntàriament la manera de respirar. És a dir, que l’activitat cerebral canvia quan passem de respirar de forma automàtica a respirar profundament i conscientment. Això és així pel fet que la respiració té connexions directes amb diferents parts de l’escorça cerebral on es gesta el pensament, la percepció o la imaginació ja que és la zona de el cervell que està implicada en els processos d’aprenentatge, l’atenció i la memòria.
Aquest vincle entre la respiració i l’activitat cerebral ja era conegut en l’àmbit mèdic, i encara que té una llarga història d’aplicació terapèutica, la seva neurofisiologia ha romàs sense explorar fins ara.
Cinc investigadors nord-americans signen un extens i exhaustiu estudi científic Respirar per sobre del tronc cerebral: control volitiu i modulació atencional , on es recullen les conclusions d’aquesta investigació.
L’estudi diferencia dos tipus bàsics de respiració; la respiració que realitzem de forma automàtica, inconscient (volitiva), i la que fem de manera profunda, conscient, quan respirem per exemple per intentar tranquil·litzar-nos o per meditar (atencional).
Els autors expliquen que durant mil·lennis han existit tècniques terapèutiques que han utilitzat el control conscient i la consciència de la respiració com la meditació, el ioga, etc, de forma empírica, sense una comprensió dels mecanismes neurològics que hi intervenen.
Per tant, l’objectiu d’aquests investigadors ha estat analitzar l’activitat neuronal i límbica amb elèctrodes implantats al cervell de pacients tractats per epilèpsia que no responien a el tractament mèdic i se’ls va demanar que respiressin d’una manera o una altra.
Amb aquest estudi, els autors han comprovat que l’activitat cerebral canvia al respirar inconscientment o conscientment, i a més que les àrees cerebrals actives també són diferents, demostrant per primera vegada, que a través de la respiració es pot treballar l’atenció, la memòria o el control emocional. La investigació, a més, conclou que és molt important conèixer què passa al cervell, ja que així es podrà millorar en un futur l’aplicació dels exercicis i tècniques que promouen el control de la respiració per treballar àrees cerebrals específiques que puguin estar danyades.
En aquest sentit, aquest estudi que us presentem, no fa altra cosa que demostrar les bases científiques de l’efectivitat de les pràctiques internes com la meditació, el ioga, així com el qigong o tai-txi, que incideixen en l’atenció a la respiració per fer-la més profunda i alhora més fina i tranquil·la, activant àrees específiques del cervell. Això permet modular la intensitat de les emocions, asserenar-nos i ajudar-nos a millorar la capacitat de gestió de la vida diària i la nostra relació amb els altres i amb el món que ens envolta.
Article traduït, resumit i comentat per Ramon Bartolí, Llicenciat en biologia, Doctor en Medicina i Cirurgia i president d’Asia Salud.
Bibliografia: Jose L. Ferrer, Simon Khuvis, Erin Yeagle, Moran Cerf, and Ashesh D. Mehta. Breathing above the brain stem: volitional control and attentional modulation in humans. J Neurophysiol 119: 145-159, 2018
Asia Salud per a la divulgació de les arts saludables d’Asia. Visita la nostra agenda per conèixer les activitats.
