El Silenci del Tao

A l’article anterior vaig fer referència a la importància de la pausa. És el primer pas a fer, encara que li precedeix la intenció de fer-la.

D’on surt aquesta intenció, és una gran pregunta. Potser vingui d’aquella veu interna que encara que no l’escoltem ens impulsa a fer un canvi, un canvi no conscient que el cos clama perquè se l’escolti.

En finalitzar els cursos de Mindfulness i Qigong per a la reducció de l’estrès que imparteixo per al personal sanitari, els assistents comenten que s’emporten haver descobert que necessiten dedicar-se més temps per a si mateixos, altres expressen el desig de poder realitzar-lo i mantenir-lo i hi ha qui comparteix que ha observat com estava el seu sistema nerviós d’alterat…

Aquest impuls que emergeix a la consciència i que ens anima a atendre allò que ens dol, per canviar-ho o curar-ho, prové d’un lloc de silenci i de quietud que ens pertany però que hem oblidat de com comunicar-nos-hi.

Jack Kornfield comenta que “La veritable tasca de la vida espiritual no es troba en llocs llunyans o estranys estats de consciència: és aquí, al present”.

Aquest present ocupa un lloc de silenci on poder escoltar profundament allò que ens passa.

A les pràctiques taoistes, el tai-txi és un camí que convida a percebre la quietud a través del moviment, una quietud que ens desvetlla els meravellosos misteris del canvi i la transformació del Yin i el Yang, convidant-nos a tornar a l’origen, a tornar al TAO.

Realment no hi ha misteri, tot prové d’un lloc de silenci que conté tot allò que som, un pas, un gest, revela en el dia a dia el nostre estat mental, el nostre estat de connexió amb nosaltres, la relació que establim amb l’altre, amb el nostre entorn.

Aquest silenci, obre les seves portes a acceptar-nos tal com som, sense jutjar-nos, per la qual cosa no es tracta de ser diferents, sinó de sentir-nos connectats amb els que som realment i per això cal un retorn al silenci, que pot ser descobrirem com el Tao i que només es desplega en el moment present.

Àngel Rubí