Por Àngel Rubí
Introducció
Mindfulness té una influència social, que traspassa els límits de l’individu. La seva influència en el cultiu de la pau individual reverteix en la mateixa col·lectivitat, creant transformacions profundes.
En aquest article es procura reflexionar sobre els pensaments estereotipats i els prejudicis, recollint conceptes de la Psicologia Social i la Sociologia i com podem treballar-los amb Mindfulness.
Article
Freqüentment durant la pràctica de Minduflness seguim la indicació de concentrar l’atenció en la respiració quan sorgeixen pensaments, sobretot quan són molt freqüents i ens poden provocar certa inquietud i incomoditat, procurant que aquests pensaments puguin passar.
Quantes vegades mentre sorgeixen pensaments no hem pensat, «crec que estic perdent el temps, avui no puc meditar…» i abandonem la meditació o ens enganxem en una lluita contra els nostres pensaments, encara que reconeguem que la majoria de vegades ens quedem enganxats en els nostres monòlegs interns.
Sempre comento als meus alumnes que Mindfulness ens dona una oportunitat diferent de relacionar-nos amb allò que sorgeix, que es desplega davant de nosaltres, es transforma o desapareix. El coneixement i la compassió cap a nosaltres mateixos i cap als nostres pensaments són dues ales que ens permeten alçar el vol i veure’ns des del capdamunt. Descobrim llavors que nosaltres no som els nostres pensaments, podem connectar-nos amb la consciència testimoni que observa, però no s’identifica.
Quan practiquem Mindfulness és la nostra consciència que es desplega i reconeix quant sovint ens hem pogut identificar amb la falta de vàlua i amb les pors. També observa els nostres pensaments estereotipats, els nostres prejudicis i les conductes discriminatives cap a nosaltres mateixos i cap als altres.
Estereotips, prejudicis i Mindfulness
L’estereotip sol ser una cosa consensuada socialment i que solem acollir i expressar a través comentaris i fins i tot acudits que ens produeixen gràcia, com aquells que refereixen als catalans com a tacons, als andalusos com a graciosos o que els del sud té un caràcter més obert i els del nord són més tancats, com si coneguéssim personalment els 47 milions d’habitants d’Espanya i hàgim fet un estudi estadístic veraç i científic que de solidesa a aquest pensament.
Els estereotips no corresponen amb la realitat i tenen una motivació de defensa, de defensar-nos d’un món del qual ens podem sentir amenaçats. I també tenen la característica etnocentrista, és a dir, exclou el grup o comunitat diferent i sobrevalora el propi grup, el nostre grup és millor, i considerem que el nostre grup o comunitat en la qual vivim compleix amb els estàndards que creiem és la realitat per a nosaltres.
Igual passa amb els prejudicis, dels quals estan carregats els estereotips. Els prejudicis serà la valoració negativa que nosaltres fem d’aquest grup o persona a través de les nostres creences i valors provocant una conducta de discriminació o rebuig cap a aquestes persones.
| Mindfulness té un component d’activitat social important, ja que promou una cultura de la pau cap a un mateix i desenvolupa una presència pacífica que reverteix en el món alleujant el seu sofriment. Ens permet estar atents a identificar els estereotips i els prejudicis que emetem, amb la qual cosa podrem reduir-los i evitar la discriminació. |
La dimensió social del Mindfulness
La pràctica de l’Atenció Plena, en la seva qualitat de testimoni ens descobreix que tots els éssers humans som iguals, que no hi ha una maldat externa que ens posseeixi, sinó que actuem, com diu el budisme, per ignorància. És el desconeixement del que realment som, a la sobre identificació dels nostres pensaments, experiències passades, a les pors futures… moguts alhora per uns desitjos i apegos que cegament desitgem satisfer i que amb el temps provoca dolor en nosaltres i en els altres.
Quan veiem el món des d’una visió estereotipada, en la qual no reconeixem la interdependència, l’inter-ser del qual ens parla el Mestre Thich Nhat Hanh, és quan ens podem sentir alienats, separats i veure el món i els grups com a amenaça per a la nostra seguretat.
Mindfulness ens obre la possibilitat d’obrir-nos al lloc al qual pertanyem, descobrir que la nostra pertinença és on estem en aquest moment i que amb Atenció Plena i Compassió podem acollir les nostres experiències i a nosaltres mateixos.
És una consciència que abraça el que som al lloc que estem. En unir-nos al món en lloc de separar-nos-en, comprenent que el dolor del món és el nostre propi dolor.
No construïm un refugi intern amb la pràctica de Mindfulness per escapar del món, sinó per abraçar-lo, acollir-lo i viure-hi plenament, acollint les nostres pors i inseguretats, caminant de la mà d’una mirada amorosa cap a nosaltres i cap al món i els que hi habiten.
Àngel Rubí. Diplomat Universitari en Treball Social. Instructor de Mindfulness i Meditació. Professor de Taiji Qigong.
Descubreix els nostres cursos de Mindfulness
Asia Salut, per a la divulgació de les arts saludables d’Àsia.
